Una estona de somni...
| --- | Temas |
El mar... el cel...
Saïd:
Mira el mar
que tremola al seu llit
Blanca:
Mira el cel que palpita en la nit
Blanca:
Ets el mar...
Saïd:
Ets el cel...
Blanca i Saïd:
Que es besen quan s'acosta
l'infinit
L'espectacle més vist de la història de Dagoll Dagom. El musical català que més ha sabut arribar a les masses. Una història atemporal que res té d'extranya en els temps que corren. Que podríem dir de Mar i Cel que no s'hagi dit ja?
Potser una miqueta de visió personal no aniria malament per començar... Per mi aquesta obra de Guimerà, com La filla del mar, és una de les poques que m'han fet saltar les llàgrimes, una cosa bastatnt difícil, tot sigui dit. I amb això ja dic bastant! t'omple, tarriba al cor, et fa viure i desviure pels personatges, pel que senten pel que pateixen, per allò a que aspiren. Tòpics? molts. Saïd, el pirata valent, lluitador, amb un passat tràgicament marcat per la mort, predestinat a odiar els cristians però de cor noble i capaç de desfer-se en un obrir i tancar d'ulls de tot el que coneix només per seguir els dictàmens de l'amor; i Blanca, la filla del virrei de València, maca, ingènua, dolça i sensible, però forta alhora. Amb una ment prou oberta com per comprendre tot el que van patir els musulmans per culpa de les úniques persones a qui ha estimat, els cristians. Qui s'ho creu? jo no, però això que importa? En el teatre tot és veritat i tot és mentida. Només cal tancar els ulls i deixar que els personatges et guiïn per on ells volen. En un món d'herois on els protagonistes poden ser qualsevol cosa menys febles, Saïd i Blanca proclamen el seu amor en les ciurcumstàncies més adverses. En un vaixell en alta mar, amb un traïdor que és a punt d'alliberar els cristians, amb els pirates acabant de precisar el motí contra el capità...No els hi posen massa fàcil! Els dos protagonistes, predestinats quasi des del dia en que van néixer s'apropen, s'estimen a correcuita, es creuen per uns moments la seva pròpia mentida. Ella, filla de l'home que va donar suport a l'expulsió dels moriscos de València, ell, fill de dos dels moriscos que van matar durant l'èxode. La redemció només pot venir d'un amor tant fort que venci el passat i netegi la consciència del propi present. Però l'entorn no juga a favor seu. Se'ls nega des de fora la possibilitat d'estimar-se i només els queda el tràgic fi de la mort, trist final de totes les coses. El destí ja havia escrit les pàgines negres del seu avui massa temps enrere.
La metàfora és tant present en l'obra com la força de la sort predeterminada. La sal, l'escuma i les ones marquen l'existència del pirata. La llum, les estrelles, la fe en el paradís amagat rere els núvols fan propera a la cristiana al cel. Dos elements que s'emmirallen, que poden ser plàcids i temibles alhora són la millor al·legoria per a uns personatges que mai seran vençuts per la vulgaritat. La cristiana i el musulmà, la dona i l'home, la pau i la guerra, el mar i el cel... "que es besen quan s'acosta l'infinit". L'infinit, l'horitzó. Els nostres ulls ens han fet capaços de crear un mot per definir-lo però, hi podem creure? Es besen el mar i el cel algun cop? L'existència de la suau línia que marca la unió no és tan volàtil com el fum que s'emporta la pell morta dels somnis en la foguera del dia a dia?
De fet el missatge de Mar i cel no és gaire encoratjador. Un final trist amb uns auguirs de futur encara més tràgics. Saïd i Blanca mai s'estimaran, el mar i el cel mai es trobaran, pau i guerra no trobaran un punt intermig, les cultures no seran mai capaces de sentir empatía les unes amb les altres, homes i dones seguiran sempre tant llunt, malgrat ser tant propers. Trista visió de la realitat que es contradiu a ella mateixa. Mar i cel no és real. No pretén més que fer-nos somiar i pensar. Pensar en que nosaltres, a diferència de Saïd i Blanca, si que existim. Potser no tenim el coratge i la valentia d'herios de conte, però tenim la certesa que, pel simple fet d'intentar-ho, les coses ja comencen a canviar.
Al cap i a la fi no sembla tan tràgic, no?
http://www.dagolldagom.com/index_flash.htmComentarios » Ir a formulario
Enlaces
.