
Cal emmarcar-se sempre en algun àmbit? és necessari parlar sempre del que toca, del que els altres et diuen que toca? Podem anar matant-nos dia a dia, és cer, el poder d'escollir pesa sobre el palmell de les nostres mans. Podem caure en la mediocritat, creure tot el que ens diuen, fer sempre el que esperen que fem, amagar el que sentim...Si realment volem apagar tot allò que brilla a dins nostre, només cal que seguim aquest camí, massa fàcil, com tot totes les coses terribles de la vida.
Sort que de tant en tant trobes algú que no vol caure en això; té ganes de cridar que hi és i qui és i que en vol treure de la seva existència. Persones que ens mostren com son per dins, de quin color són els seus secrets i que nodubten amb compartir amb els altres la més dura de les experiències, un cop ja ha estat superada. Potser somiadors o aprenents de poetes, qui sap! algú que ens parla de cançons que la transporten en un viatge inoblidable, o de mites que van omplir les seves jornades escolars de romanticisme...
El blog de la Marta ha esdevingut amb el poc temps que fa que l'ha creat en una vertadera radiografia de si mateixa. Poemes, mites clàssics, cançons o relfexions personals van fet que a poc a poc es dibuixi a la nostra ment una figura. Una noieta de cabells arrissats i amb un somriure tant innocent com profunda la seva mirda. Una amant de la cultura clàssica, de la poesia, de la bona música i d'una bona conversa de bar. El blog de la Marta no és més que un trocet d'una experiència vital transcrit i publicat. Ni que sigui per descobrir alguna curiositat o per llegir unes parales que ens faran pensar una estona, "segueixlallun" és un espai perfecte. Tot i això, no us negueu, i encara menys per mandra, la possibilitat d'aprendre'n coses, seria massa trist. Jo n'he après molt! Apa, a visitar-lo!
http://www.segueixlallum.blogia.com